És això el que s'ha de fer per a aconseguir que tinguem sardanes en "prime time" a la Plaça Catalunya? Què té a veure la innovació amb la xarada? L'autor diu que això és "modern i cosmopolita". Què és el modern? que desafinen i que de vegades els músics no saben quan entrar? que per fer el xou necessiten una rotllana tan gran que barqueja? o que munten tant merder en el moment del "climax" que el 3 del 7 acaba fent llenya?
Ja havia escoltat la Dansardana de Pau Riba per la ràdio i amb gravació d'estudi em semblava bé. Dit això, el directe em sembla coix i l'espectacle "innovador", una senzilla pallassada però en un lloc i horari privilegiats.
Estic una mica fart de que qualsevol cosa mal feta o estranya s'anomeni "innovació", hagi de ser reverenciada com a moderna i tingui el vist-i-plau dels mateixos polítics que després amaguen les sardanes de debò a les 6 de la matinada de Catalunya Ràdio o la suprimeixen de Ràdio 4.
Despres de veure aquest video la veritat es que l'ajuntament de Barcelona podria gastarse els" cales" amb altres coses mes culturals, o a promocionar amb cara i ulls la SARDANA en quan a in-novació deu ser els desafinaments dels o del cantan , incloure la guitarra dins del mon de la sardana, perque un castell a l'interior d'una anella ballant ja fa anys que esta inventat, nosaltres mateixos a l'any 1973 a l'inauguració d'una empresa ja o varem fer .
el problema és el següent: innovació mentre m'agradi a mi, oi?
ningú ha dit que això vulgui ser el futur. és, senzillament, una picada d'ullet.
això no pretén més enllà que un espectacle a l'estil Pau Riba. Que no sabeu la seva trajectòria? vaig estar molt en contacte amb aquesta història i us puc dir que:
com a concert és al més pur estil Pau (per això el van contractar). Pel què fa als castellers, en Pau ja es va disculpar, però crec que ho estan treient de mare. Mai hi ha hagut befa, per part del grup d'en Riba, al contrari, s'ha fet amb tota l'estimació del món. Però, repeteixo, dins el món Riba.
pregunto, us penseu que una sardana convencional hagués tingut lloc a la plaça catalunya de barcelona, aquella hora, enmig de les festes de la mercè?
perquè ens costa tan treure-ho dels llocs habituals i del format que li volem donar sempre?
Doncs a mi el concepte de la festa que es va idear, m'agrada. I si no m'agradés, humilment, donaria els meus motius, però no ho "matxacaria". I de moment, només heu matxacat sense motius:
la sardana barqueja (home, eren 10 o 12 parelles, per poder fer la pinya dintre!). els músics desafinen (no la cobla).
la versió de la "Dansardana" en sardana s'estrenava al moment, i no era fàcil. Els músics de la cobla que es va formar, eren bons músics de cobla (Molina, parés, campos, moliner...).
Una altra cosa és que no us apassioni el concepte d'espectacle d'en Pau Riba, però llavors, això és una altra cosa. En tot cas, recordem que el van llogar a ell perquè fes una de les seves "performances".
Innovació? Bé, en tot cas, una colla i una cobla en una història per l'estil, està bé ser-hi. Perquè no? També som "d'eixe món", no? També hi podem participar, no?
ratllem la instransigència quan diem coses com "deixeu-nos la sardana tal i com està". és evident que el sardanisme prefereix continuar visquent-la com l'ha conegut sempre, encara que s'hi quedi pel camí (com diria aquell... després de mi, merda pels que es quedin!).
innovacions des de la sardana curta a la llarga? bé, diguem-ne que de la llarga a la moderna, oi? Doncs aquí tenim un problema. La sardana ha de ser el què el poble vulgui que sigui. No el què el sardanisme vulgui que sigui. perqué és "la dansa del poble", no la del sardanisme. Ens entenem? El que passa és que ens encanta viure com a defensors de l'herència de... bla, bla, bla. ja m'enteneu. No és el primer cop que engipono aquest discurs.
Si, m'agrada la idea. Com m'agrada veure els pitus d'una cobla enmig d'escenaris de gent jove, pelats o peluts, per tocar de reagge a hip hop i de sardana a jota. Però no patiu, no us encoratgo pas a anar-hi, perquè us semblarà que la gent jove que s'anima a agafar-se les mans per intentar ballar la sardana, el què fa és destrossar-la, perquè no creua bé el canvi, no sap on van els curts i on van els llargs i perquè (Déu meu!) ningú la sap repartir.
a cada lloc el què li pertoca, i a cada u el què li agrada. Que us agrada anar de concert? collonut. que us encanten els aplecs? fantàstic. que us aburreixen summament? doncs mira. que no us acostarieu a una sardana convencional perquè que us va fer gràcia i vau trobar NORMALITZADOR que en Pau Riba, o qui sigui que ho faci, ho inclogui a l'espectacle? doncs bé.
però... cal anar contra tot allò que pugui ser una mica diferent al què li agrada al sardanisme? senzillament perquè és diferent?
Pel que a mi respecta, et recordo la primera frase del meu primer escrit: "En principi, estic obert a qualsevol proposta d'innovació."
Estic a favor de la sardanova, dels punts lliures, de les propostes d'en Jordi Molina de combinar la tenora amb altres instruments, de la Principal de la Nit, els sardaxous de la Contemporània, i et recordo que del mateix Riba he dit que "Ja havia escoltat la Dansardana de Pau Riba per la ràdio i amb gravació d'estudi em semblava bé".
Però em foten dues coses: que a qualsevol desafinada se la consideri innovació i que mentre cada cop els mitjans radiofònics públics amaguen més la sardana dins les seves programacions (Catalunya Ràdio i Ràdio 4), l'ajuntament de Barcelona "regali" llocs i horaris punters a un senyor a qui se li ha acudit que si un castell està dins una rotllana, sembla que copulin. Oh! Que modern. Igual que un nen de cinc anys es sent molt trasgresor perquè diu "caca, cul, pet i pipi" sembla que aquest nen gran se sent molt innovador perquè ha fet copular un castell dins una rotllana i ha desafinat a ritme de guitarra. I si només ho pensés ell, cap problema. El que em fot és que els nostres polítics subvencionin aquesta patotxada i la posin en un lloc i hora destacats perquè "fa modern" alhora que arraconen la sardana a les seves emissores perquè "fa antic".
És tan demanar que les innovacions no siguin pitjors que allò que estàs intentant innovar?
No penso entrar en discusions. Caa ú, pot anar al espectacle que li agradi, pero sol vull aclarir dues coses en la resposta d'en Quim.
No estic en contra de innovacions, pero per fer-les del caire de la que tractem, em reafirmo "val més que ens deixin la sardana com està"
Voldria també saber on es veuen aquest joves pelats o peluts que s'agafen les mans per intentar ballar la sardana. La majoria sols ho fan per enfotresen, perque si en volen apendre s'els ensenya i millor o pitjor la podràn ballar.
Jo crec que entrar en la polèmica de la innovació, l'immobilisme, el jovent, etc... es tornar a lo de sempre. Potser que ens limitem a analitzar la 'performance' en questio. Perquè sobre innovacions i com cridar al jovent al món de sardana, no crec que el Pau Riba sigui una referència. Obviament va ser un trencador i un referent.... fa 40 anys, i continua sent obviament un provocador. La idea de l'espectacle (tampoc tan innovador...) d'ajuntar dues tradicions tan propies catalanes és bona, i la manera de plantejar-ho també sembla interessant. Ja sabem que és un espectacle per fer-lo un dia i prou, dins d'una cel.lebració. Una altra cosa és la manera en COM es du a terme. Posem que aquest mateix número, plantejat igual, hagués estat a la inauguració del JJOO del 92 hauria segurament anat d'una altra manera i ara tothom el lloaria. Potser cal preguntar-se com es va preparar el número, potser amb pocs mitjans i recursos, quants assajos es van fer, i com es va 'coordinar'. Ja em temo que el Quim és part implicada i no voldra tirar-se pedres a la seva teulada. Els músics, almenys els de cobla, a qui conec personalment, tenen una qualitat i trajectoria fora de qualsevol dubte. Però tenir als millors musics no vol dir que les coses surtin bé. Molts cops han de fer front a papers que no tenen cap sol.lució. Vull dir que si enlloc dels musics que hi havia hi haguessim posat a en Viladesau, en Saló i en Paulis (seguint a les tendències clàssiques que s'esementen) tampoc haurien millorat el resultat. Per tant no em carrego l'espectacle ni la idea, que em semblen bones, si no la manera com sona i com es veu. Em sap greu de no ser-hi, perquè un video amb pla fixe i un so deficient potser no son la millor manera de poder-ho valorar. Crec que ja que es fa una cosa diferent i unica, cal preparar-la bé, cal afinar la guitarra i la veu i cronometrar perfectament cada punt de l'espectacle. Apa, ja m'he allargat prou... Salut
Bé, suposo que la resposta ha sigut a sang calenta, però mesuradament, el què ha dit en Josep, és això. Merci. Per la meva part implicada (ja que s'ha esmentat) i que només era el tema dels músics de cobla, la cosa va anar bé. No com se sent aquí. Molt millor. I es va assajar degudament.
la resta... us asseguro que es va cronometrar, es va provar... etc... el fet que fessin llenya, era una possibilitat. Malaurada, però una possiblitat. Murphy?
com bé apunta en Josep, una cosa és el què es pretén, l'altre recursos, situacions que només no es poden preveure si no és en el directe... més etc's.
El que és segur és que era una manera diferent de presentar-ho. I com a tal, va funcionar. En el món Riba, com deia abans. Una persona que estira molta gent. I que si mostra sensibilitat per fer un espectacle per l'estil, doncs... perquè no?
Estava interessat en veure-ho i jo vaig ser-hi des del principi fins al final a primera fila. Una puntualització tècnica: el castell va fer llenya perquè qui fos, va decidir apuntar els canons de confeti cap al castell i no cap al públic que era el que jo m'esperava. La canalla es va desorientar i atabalar. Per això va caure.
Tu no pots publicar nous temes en aquest fòrum Tu no pots respondre a temes en aquest fòrum Tu no pots esborrar missatges en aquest fòrum Tu no pots modificar els teus missatges en aquest fòrum Tu no pots crear enquestes en aquest fòrum Tu no pots votar en enquestes en aquest fòrum
![]](/skins/SGamunt/forum_images/hide_min.gif)
Tema: Sardanes a hores de màxima audiència
