¿Per què una sardana que no hi ha per on agafar-la per ballar té més "qualitat" que les airoses i balladores que els "erudits" en el tema anomenen "patxangueres"?
Al meu curt enteniment, la sardana, abans que res, ÉS UNA DANSA ("La sardana ÉS LA DANSA més bella de totes les danses que es fan i es desfan...). Aleshores entenc (i reivindico, si se'm permet) que, com a dansa, la música que li cal és per ballar.
Totes aquestes composicions que reben la qualificació de "gran qualitat" les podria valorar si tingués coneixements musicals. Però no en sé res de música. Del que sí que en sé és de ballar sardanes, i el 99,99% d'aquestes composicions tant prestigiades per la seva "qualitat (?)" puc dir amb tota la raó del món que de sardana no en tenen més que l'estructura d'interpretació (curts-llargs), però aquestes mateixes composicions es podrien fer sense aquesta estructura i continuar sent de bona qualitat com a música per cobla.
Si us plau, ja n'hi ha prou d'augmentar el nombre de sardanes sense més ni més. Quan es faci una nova sardana que sigui per poder-la ballar i gaudir-la, no per avorrir-nos si la toquen a una ballada o aplec. De les decenes de milers de sardanes que hi ha catalogades no crec que arribin a 5000 les mereixedores de ser ballades, i per tant de ser considerades sardanes (recordem novament que la sardana ÉS UNA DANSA).
D'altra banda, si tan simple i senzill sembla que és fer una sardana "patxanguera", ¿per què no ho demostren aquests compositors elitistes fent sardanes com moltes de Pere Mercader, Mas Ros, Josep Saderra... i tants d'altres que han fet perviure la sardana com a dansa popular i NACIONAL DE CATALUNYA? Potser perdran prestigi si es "rebaixen" a escriure sardanes balladores? Doncs permeteu-me que us digui que per a mi tenen molt més prestigi compositors actuals com Carles Santiago, Josep Coll i Ferrando o Joan Jordi Beumala (entre molts altres), que no pas Francesc Basil, Joaquim Zamacois o Joan Lamote de Grignon, entre moltíssims d'altres, pel sol fet de fer-nos gaudir ballant les seves sardanes (us recordo que estic parlant de SARDANES i no de si han estat compositors prestigiosos o grans professors i mestres).
__________________ FRIENDS WILL BE FRIENDS (QUEEN)
http://ca.netlog.com/Trobador_/videos/videoid=ca-817256
Tens raó que quan es programa una audicio, s'hauria de tenir amb compte, que les sardanes son per ballar i per tant escullir-les animades.
També s'ha de tenir en compte que la sardana ès música i com a tal ens agrada escoltar-la.
A dins d'un auditòri, segons quines sardanes, s'ens anirien les cames per ballar-les i en canvi d'altres ens deleita escoltar-les.
El compositor quan compont una sardana li surt l'inspiració igual que l'artista pintor amb els colors.
No podem pretendre ni que tots els compostors facin sardanes patxangueres ni que tots les facin melòdiques.
Aprofitant el tema, crec que als concerts, s'hauria de canviar el sistema d'interpretació i en comptes de tocar 2 tirades de curts i 2 de llarcs seria millor 1 de curts, 1 de llarcs, 1 e curts i 1 de llarcs, igual com a la 5-6-7 i 8 tirades de les sardanes de 10 , que no se perquè s'han de ballar 2 de curts i 2 de llargs juntes, podent-ho intercalar.
Segons la meva opinió, la Sardana es dansa (espero que Nacional de Catalunya), es música, es competició...si, si, perqué no? competició, i també sentiment, per tant crec que una cosa no exclou l'altre. Precisament aquesta ès la grandesa de la sardana, que tant la podem gaudir en una plaça, en una sala de concert, o be en un concurs de colles o en un certàmen musical.
En el que sí estic d'acord, com en Gimbernat, es que s'hauría de tenir cura de programar sardanes adients per cada circumstància.
Tenim la gran sort que avui podem compaginar autors de sempre per tots coneguts, amb compositors actuals com els que cita en Josep (Trobador), perque, estereu d'acord amb mí que tots disfrutem amb les sardanes de Carles Santiago, Josep Coll, en Beumala, Ortí, Gasulla...la llista és inasgotable, peró també amb autors de sempre com Bou, Saderra, Bonaterra, Tarridas...la llista també es llarga. I si parlem de concerts, podem gaudir d'en Joaquim Serra, Lamote, Zamacois, Toldra... peró també de Marc Timón, Ventura, Ros Marba...
Per tant, jo no clasificaría les sardanes com, de qualitat o patxangueres, per a mí es tan sencill com "Sardanes de concert" o "Sardanes per a ballar", que de totes en podem gaudir, perque entre d'altres raons, potser tothom no pot ballar sardanes, peró sí te el dret d'escoltar-les.
No vull estendrem en la qualitat o no de les sardanes. Tothom té els seus gusts i tots son prou respectables, pero, si més no, a la plaça i als aplecs tenen que ser sardanes balladores, i als concerts poden ser sardanes de més qualitat musical (aixó no vol dir que les balladores, no la tinguin) on podem escoltar-les tranquilament asseguts.
Jo crec, que té d'haver un lloc per cada cosa, i cada cosa al seu lloc.
Abans de res, gràcies a en Toni Vilà per anomenar-me dins els compositors que el fan disfrutar, sempre s'agraeix!!!!
Per altra banda, crec que l'explicació d'en trobador la trobo, si més no, una mica agoserada alhora de no poder anar mai junts el fet de que es puguin ballar i la qualitat musical. Estic completament d'acord amb el fet de que la sardana és dansa i s'ha de ballar com a tal, però la qualitat hem de pensar que ens obrirà a més gent, potser pel sol fet d'escoltar-la amb cura i dir:"Carai, quines ganes de ballar que tinc i quina música més ben escrita que fan aquests catalans"
La "proposta" d'escriure sardanes com en Mercader, Mas Ros i altres considerats "balladors", em sembla si més no, fora de lloc. Si els compositors no respectem el nostre propi estil (podent escriure més o menysa ballador en funció de qui va dedicada, com és el que faig jo), ja podem plegar. Ara bé, no crec pas que ningú es rebaixi per escriure una sardana balladora, tan sols no pot agradar de fer-ho i ja està.
En fi, era una reflexió que he fet al llegir els vostres missatges, i que quedi clar que parlo en només el meu nom i no pas de ningú més dels compositors que som actualment.
Em sembla que no m'he explicat prou bé abans. Dani, en cap moment he dit ni he pretès que s'entenguès que les sardanes balladores no tenen qualitat musical. N'estic segur que dels milers i milers de sardanes que hi ha, moltes són balladores i amb molta qualitat, moltes són balladores però amb poca qualitat, moltes tenen qualitat però no són balladores i moltes ni tenen qualitat ni són balladores, però com ja he dit, no puc valorar la "qualitat" perquè no tinc coneixements musicals.
D'altra banda, és evident que els compositors escriuen les sardanes de la manera que a ells més els agrada o interessa, però que no s'exclamin si alguns sardanistes no valorem les seves composicions tant com ells voldrien.
Per acabar, només dir que la meva queixa anava adreçada a que moltes composicions les fan amb "format" de sardana quan no caldria i en canvi podria ser una gran obra de música per a cobla. No sé si podria servir com a exemple "Sant Martí del Canigó". No em direu que sense l'estructura musical de sardana (curts i llargs) aquesta composició deixaria de ser bona (i com aquesta moltes altres).
__________________ FRIENDS WILL BE FRIENDS (QUEEN)
http://ca.netlog.com/Trobador_/videos/videoid=ca-817256
El problema ve unicament que la PATXANGUERA no es BALLADORA... fa unicament saltar* amb curts amb picats de tibles i tenores... Entrades pasodobliestes a l'unisso de cobla... melodies facil i rapides d'escriure..petits sats de tibles sanses contracants (o de trompetes semblant a polkes com una sardana de l'any que no denunciare) i salt violent copia a l'unisso de cobla del tutti del salt petit.
sem molt lluny des les millores sardanes BALLADORES d'ara.. com d'el DANI, o dels seus collegue PICAMAL, ORTI, ESTANYOL, ABAD, CHAMORRO i tant d'altres que quan fan una sardana, la fan per fer ballar la gent, BE i MOLT, sense mai insultar la sardana. I que diure dels grans fabulosos compositors de sardanes com MARTINEZ COMIN, PUIGFERRER, SALO o la majoria de l'obra del VILADESAU.
Cal pensar que tenim l'unic dansa de "folklore" europeu (a part del vals) instrumentat (Folklore= coneiximent del poble, no es ni un sol moment pejoratiu).. i quin nivell d'instrumentacio des de Pep VENTURA a Marc TIMON. Quina quantitat d'estils diferents ha tingut la sardana... Per que reduir la nostra dansa a l'estil mes vulgar i pot ser mercantil...
Als anys 30/40/50, la sardana tenia dues cares, la mes musical i intellectual amd els SERRA, BORGUNYO, GARRETA i tant d'altres que li han posat lletres de noblesa i l'han classificat dins els millors temes musicals del moment.
L'altra cara era de la sardana d'estil mes popular amb els BOU, SADERRA, PALMADA, MERCADER, BUSCARONS, FONTAS i tans altres que, per fer sardanes senzilles, airoses, balladores... pro ben catalanes d'estil, elegantes, maques, inspirades i ben fetes, MAI HAN CAIGUT AL "COSTAT NEGRA DE LA FORCA".
La patxangueritzacio de la sardana va arrivar mes tard... a un temps qu'algnus compositors.. no dire noms, han commencat a privilegiar la quantitat d'obres escrites, el costat comercial (alguns s'han vendut com productes de supermercat), la fama immediata... Alguns ho han fet per que no sabien dir NO als sardanistes que els hu feien petitions. I no digueu qu ees falç, es "historia de la sardana".. i a mes historia viscuda de la sardana. Cal mirar aixo de cara encara que fessi mal!
* PERQUE VOLEM SALTAR encara mes ara... que els nostres genolls tornells cors i polmons no poden aguantar??? Perque reduir la sardana a 7 tirades per poguer ballar.. i reclamar sardanes que salten, salten, salten!! encara mes ara... que quan erem joves.. Aixo no ho ente d'un grup social com el nostre. Si mires una ballada... als petits salts tothom es queda a baix... al salt la majoria de la gent (massa gran... ) no salten... unicament fan moure els braços com a dansa bretona de fest noz!
On es la logica??
Visca l asardana i que pugui trobar el cami de vida per dema!
No crec que existeixí cap sardana que no es pùgui ballar, ja que l'autor quant la fa es pensant amb que s'interperetí a plaça.
Jo quan ballo sardanes m'agrada ballarla i escoltarla al mateix temps, i totes tenen quelcom, a vegades una sardana que no te salt també et pot fer moure els peus i fer saltar l'anima.
He tingut ocassió d'escoltar algunes ballades dir que la cobla no interpreten sardanes balladores i es posible que qui u diu no les escolta es limita a saltar quant sent el contrabaixa dringa, pero no escolta ni el que el seu autor ha volgut expressar, al escriurel-la,sentir a dir que la sardana UNA ROSELLA es una sardana de concert m'esgarrifa.
M'agrada escoltar mentres balló e intentar esbrinar el sentiment que el seu autor ha volgut expresar al escriurel-la, hi ha una sardana de l'Enric Ortí dedicada a Ruben Ginesta QUAN TOT QUEDI LLUNY que quant la sento puc apreciar els pensaments que tenia l'autor mentres l'escribia.
Tenim cames per ballar i orelles per escoltar. Tot plegat coordinat per un cervell que ens pot permetre d'apreciar la bellesa de l'art musical i un cos per expressar-ne el nostre sentiment. Si, a més, ho fas acompanyat per altres persones que ho entenen més o menys com tu, llavors pot ser sublim!!!
Em sap molt greu entrar en polèmica, però n'esteu d'allò més errats.
Hi ha molts compositors que fan sardanes (suposadament, perquè no en tenen massa de sardana) exclusivament per a algún concurs de composició (també Déu n'hi do dels jurats que accepten qualsevol cosa com a sardana) o per algun concert. Sense anar gaire lluny, en Joan Jordi Beumala es va quedar bocabadat de que la cobla Sant Jordi interpretés a l'aplec d'Òdena la sardana "Mascarada", dedicada a l'esmentada cobla i estrenada en el concert a l'Auditori a començaments d'any. El mateix autor va comentar que l'havia composat expressament per al concert i que no entenia que l'haguessin interpretat a un aplec.
Vull dir amb això que hi ha moltes sardanes (per al meu gust massa i tot) composades exclusivament per a concert o per a guanyar algun premi musical.
Continuo insistint que la sardana és, abans que res, una dansa, i com a tal s'ha de poder ballar i ha de tenir el ritme escaient. M'emprenya molt que es facin suposades sardanes (només pel format "curts i llargs") que no permeten als balladors gaudir-les. Aquestes "suposades sardanes" les podrien escriure com a obres lliures per a cobla i no perdrien (però potser guanyarien) en qualitat i reconeixement.
I pel que fa al comentari gratuït que no hi ha cap sardana que no és pugui ballar, com és que no es toquen a plaça ni als aplecs sardanes revesses?
Cada cosa al seu lloc i un lloc per a cada cosa, si us plau.
__________________ FRIENDS WILL BE FRIENDS (QUEEN)
http://ca.netlog.com/Trobador_/videos/videoid=ca-817256
La meva opinió particular és que hi ha sardanes que no es poden ballar si les vols assaborir fins la darrera nota. Ballant, encara que no hàgim de pensar si puntejem amb el dret o l'esquerra o s'ha de fer el canvi, perquè això ja va sol, sí que s'ha d'estar alerta de no fer anar malament al ballador del costat, d'aguantar els braços o de mantenir rodona la rotllana. I no en parlem si, a més a més, ens toca comptar o repartir el tiratge o els aires. En canvi, si seus a la butaca d'on vulguis, tanques els ulls i escoltes la mateixa sardana, gaudeixes de l'emoció que et vol fer sentir el compositor, sents el mateix que sentia el compositor quan l'estava composant, et concentres en totes i cadascuna de les notes que surt de cada instrument per separat i en conjunt tens un resultat totalment diferent al que tindries ballant. Evidentment que tot el que toca una cobla i és una sardana es pot ballar, però una cosa és ballar el que s'escolta i l'altra escoltar el que es balla, i segons quines sardanes, això darrer, és difícil.
Per posar exemples clars, si haig de ballar Sant Martí del Canigó del Pau Casals, només de pensar-hi em venen tots els mals. En canvi si se'm proposa escoltar-la em falten orelles, sobretot si és per dues o tres cobles. Si haig d'escoltar L'Aplec de Sabadell del Josep Auferil, també per dues o tres cobles, asseguda a una butaca sense poder-la ballar, per a mi, és una tortura xinesa perquè m'hauran hagut de lligar els peus.
Això no vol dir, ni de bon tros, que unes sardanes siguin millor que les altres. Senzillament, unes conviden a ser ballades i d'altres conviden a ser escoltades.
També és cert que si no anem als extrems, hi ha sardanes que es poden ballar i escoltar alhora, com per exemple qualsevol del M. Saderra i Puigferrer o Conrad Saló per dir els dos primers compositors que m'han vingut al cap, però evidentment, n'hi ha molts més.
Jo opino com vosaltres, Trobador i Rosa, la sardana, antigament, no es pensava en concerts i per tant es feien més sardanes de plaça.
Ara, les cobles d'una qualitat per donar concerts, solen portar músics professionals i amb estudis musicals per donar una bona interpretació.
Una cobla, interpretant en una plaça, o passeig, si no sona tant bé, no es notaria tant com en un auditori.
Amb aixó que dic, no vull desmereixre cap músic, però pensem que hi ha músics que viuen de la música i d'altres que anar a tocar sardanes es un més a més.
Per aquest motiu també hi ha compositors que fan sardanes que son de lluïment i s'aprecien més escoltant-les en un lloc en silenci que no en una plaça.
Es veritat que son sardanes amb els seus curts i llargs i per tant també es poden ballar però aqui ve que és quan el que fa la programació ha de saber escullir.
Nomes una pregunta Josep has intentat algún cop esbrinar el tiratge d'una sardana revessa? jo si i la veritat es que si no ets un especialista en aquest afers pots està segur que no la treus.
Sardana revessa es aquella en que el seu autor vol enganyar a qui hi vol participar en aquest joc , repetin notes i crean un parany tan embolicat que fins i tot els especialistes en revesses no sempre la treuen.
Ja contestaré més endavant a d'altres temes, ara no puc.
Sobre les sardanes revesses, també us puc convidar a Tiana.
Des de fa dos anys, al cicle "Sardanes a la fresca" hem canviat la repetida de la quarta per una revessa.
El 2008 varen intentar treure-la, lliurant-nos la papereta amb el nom, 95 persones diferents. El 2009, 131 persones.
Si et vols mesurar amb les revesses d'una forma distesa i relaxada, però seriosa, vine el juliol de l'any vinent a Tiana.
Els qui varen venir enguany varen poder gaudir d'una adaptació en revessa de la sardana "Dalt les Gavarres" d'en Juli Garreta, interpretada per la Principal de la Bisbal.
Tu no pots publicar nous temes en aquest fòrum Tu no pots respondre a temes en aquest fòrum Tu no pots esborrar missatges en aquest fòrum Tu no pots modificar els teus missatges en aquest fòrum Tu no pots crear enquestes en aquest fòrum Tu no pots votar en enquestes en aquest fòrum
![]](/skins/SGamunt/forum_images/hide_min.gif)
Tema: Qualitat de les sardanes
