Publicat: 18-Juliol-2006 a les 7:18pm

             Els partits polítics ja s'han començat a vellugar, de moment dins de la seva pròpia militància a fi de poder posar en solfa els seus projectes dins del programa electoral de propostes.

              Jo concretament, he rebut ja des de la cúpula del meu partit juntament amb la carta consegüent, el qüestionari consistent amb les 35 propostes concretes, amb la finalitat d'escollir les 10 que hom consideri prioritàries en ordre de la seva importància.

               Puc adelantar que, malgrat que jo considero el meu partit més que patriòtic, faig extensiu però, que en cap de les seves prioritats hi surt ni de passada tant sols el tema SARDANA. Que podem esperar de la resta de les formacions, afins unes d'elles a la seva seu a Madrid?. Que podem esperar de les que, per tractar-se d'una dreta tant exasperant, arrogant i descriminatòria amb Catalunya?.

                Ja en elguna altre ocasió vaig parlar en aquest Fòrum que era el moment de donar el nostre cop d'efecte. Cal trovar el moviment que burxi la ferida que més els cogui. La nostra Federació per la seva qüalitat d'entitat jurídica, sería la peça més important per moure tots els resorts a fi de trovar el desllorigador que ens obri les portes que tant de temps fà que reclamem. En el defecte que, com podem presumir-nos, una vegada més ens fagi "figa", i no es mogui pel camí que de veritat l'hi correspon, es hòra ja de fer valer la nostra força a títol personal, mitjançà un moviment equivalent al organitzat amb motiu de la protesta per la desaparició del Sò de Cobla, però amb més coratge que ens mou la situació, ànsies de lluïta política i forces renovades. Aquèlla vegada, malaguanyades signatures, que no varen servir per res més que la d'evidenciar una vegada més el comportament i suport d'un poble que s'unia com una sòla persona reclamant el que uns ens volen pendre i els altres no saben defensar una massa ingent, importantíssima, com representa aquest moviment cultural centenari.

                  Sapiguem aprofitar l'ocasió. Moguem-nos com cal. Fem la pinya que mereix el motiu que reivindiquem doncs es un dret més que justificat, o no?.

                   Només fa patir un xic la arrencada inicial i prou, per que una vegada  al ralentí, la seva pròpia inèrcia i l'esforç com mai de tots plegats, a ben segur que farà la resta. Afegir únicament que, com es sobre-entén, el qüestionari que he de retornat complimentat al meu partit, durà la consegüent anotació afegida de l'ignorància al problema nacional de LA SARDANA.

                    Amics tots, posem-nos les piles.

Publicat: 19-Juliol-2006 a les 6:56pm

             Amics tots:

             Com a continuació del meu escrit anterior, fa tot just uns instants que he tramès l'escrit que a continuació acompanyo, i que és la proposta que faig al meu partit, amb la finalitat que sigui presentada i recolzada en el seu programa electoral.

            " La meva proposta té la finalitat d'incorporar-se a la resta que sotmet a referèndum de la militància, i que per la meva part incideix bàsicament a la llacuna que s'observa a les vostres propostes (no figura el tema sardana ni per aproximació o de passada en cap dels seus punts) malgrat que la problemàtica actual de la SARDANA així ho entenem i avalem els sardanistes.

              Fà molts d'anys, de sempre més aviat diria jo, que la sardana, com a màxim exponent del folklore català, ha estat la gran oblidada per part dels estaments polítics de casa nostra. Ja de sí depauperada amb el pas dels anys, no per això es té de caure en el parany de creure que sobreviu en trist estat soporífic, de letargia i molt menys encare agònic. Contràriament al que pot suposar-se, viu actualment el moment  qui sap més alt de la seva llarga història.

               I ens preguntarem: quin és doncs el seu problema?. La situació que pateix a l'actualitat és simplement estatutari, estructural. Manca l'ajut necessari per part de l'Administració a fí de potenciar, sigui a les escoles, sigui a les entitats sardanístiques. Sigui de la forma que sigui, però que en un sentit o altra SIGUI!.

                Mai com fins ara hi havia hagut un nombre tant important de grans músics i de cobles de qualitat més que reconeguts arreu; un augment més que prolífic de joves compositors que dia a dia enriquèixen el ja de per fí voluminós i exquisit arxiu de sardanes; colles sardanistes, que afectades pel mateix motiu exposat viven en estat minvant, però amb una reconeguda categoria superior; i el cas més engrescador encare és el de l'elevat nombre de jovent que estudia a les escoles de música instruments per a cobla, i que asseguren de forma definitiva per molts d'anys un futur esplendorós.

                 Ara és doncs quan toca preguntar-nos: On rau doncs el problema? Sembla que amb tot aquest panorama que he descrit tindría de funcionar com un rellotge suís?. Doncs no, el problema existeix i en aparença sembla que neixi a la manca d'assistència a les ballades i aplecs; a l'envelliment de la població participant. I evidentment, aquest és el vertader problema, però que realment el corc que fa que la malantia no es recuperi, es degut principalment a la nul.la aportació en el suport tant econòmic com polític, agreuxat de forma més que descarada per part dels mitjans de difusió públics, pels qui estem totalment ignorats i menyspreats.

                  Sigui com sigui, no ens enganyem, no tenim ni per aproximació el mateix tracte que rep, per donar un exemple: La Feria de Abril al nostre territori precisament. Que és: Que vènen més vots dins la població andalusa?. que acàs els catalans amb un passat esplendorós i un present replè d'ambicioses planificacions i moviments actius i plens de projectes, malgrat la pejorativa actitut de l'Administració?. No serà per disort que totes aquestes condicions que té la nostra terra i els nostres homes, fan nosa a algú?. Penseu que els catalans també sóm ciutadans de Catalunya i tingueu present que també votem, amb els vots molt assenyants, com a mínim com els dels "altres catalans".

                   Recordareu que per principis d'any, arrel de la retirada del programa Sò de cobla per part de Catalunya Ràdio, va montar-se per part de la població sardanista una moguda, per la qual amb quatre dies mal comptats va tenir un recolzament multitudinari en recollir-se més de 9.000 signatures dirigides a aquell mitjà públic de difusió, reclamant la posada en entena de nou dita programació. després de certes i inoperants negociacions amb la Federació Sardanista de Catalunya, es va lograr arribar a uns simple promesa per part de l'ens de fer un estudi de possibilitats per fer alguna cosa. Resultat final: Res de res de res.

                    I a grans trets aquesta és la situació de desesperança que travessa el món de la sardana, que si en la actualitat viu encara, és gràcies única i exclussivament als organitzadors de les ballades i aplecs; als socis col.laboradors els qui amb aquella fè que ens caracteritza als qui estimem la terra, l'hi donem el plasma (diguem-ne diners) i quin rescabalament cada vegada que fem quelcom, ens recorda que tenim un tresor centenari, plè de records i sacrificis, i que per la desídia de quatre que manen, fa que en resulti el gran oblit.

                     Presento per aquest motiu i molts més que se'm escapen, la proposta de prioritat a tenir en compte dins del programa electoral d'aquest meu partit polític XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX.

                      Sort i endavant."

                                                                     QUERALT